El castell de Miravet, situat dalt d’un turó rocós a la riba dreta del riu Ebre, domina la població de Miravet i una part important del curs del riu. Es tracta d’una de les fortaleses més importants de les Terres de l’Ebre, tant per les seves dimensions com pel seu valor històric i estratègic. La seva situació elevada, envoltada en bona part per un meandre de l’Ebre i protegida pels penya-segats naturals, li proporcionava unes condicions defensives excepcionals i permetia controlar el pas pel riu i les comunicacions entre les terres de l’interior i la costa.

Els orígens del castell es remunten a l’època andalusina, quan Miravet formava part del sistema defensiu musulmà de la vall de l’Ebre. Durant aquest període, la fortalesa tenia una funció militar i administrativa, ja que permetia controlar el territori i protegir un dels principals eixos de comunicació fluvial. El castell formava part d’una xarxa de fortificacions que defensaven la frontera septentrional d’al-Àndalus.

La conquesta cristiana de Miravet es produí l’any 1153, durant les campanyes de Ramon Berenguer IV per conquerir les terres de l’Ebre. Després de la conquesta, el comte va cedir la fortalesa i el seu territori a l’orde del Temple, que hi establí una de les seves principals comandes a la Corona d’Aragó. Els templers van transformar profundament el castell, adaptant-lo a les necessitats de l’orde i convertint-lo en un important centre militar, administratiu i econòmic. Des de Miravet, els templers gestionaven terres, recaptaven rendes i organitzaven la defensa dels seus dominis. Durant els segles XII i XIII, la fortalesa es convertí en un dels exemples més destacats de l’arquitectura militar templera a Catalunya.

Arquitectònicament, el castell presenta una estructura molt característica, amb dos grans recintes diferenciats: el recinte jussà i el recinte sobirà. El recinte jussà, situat a la part inferior, ocupava una superfície d’uns 12.000 metres quadrats i estava destinat a les activitats necessàries per al funcionament de la fortalesa. Hi havia magatzems, cavallerisses, corrals, tallers, una cisterna per emmagatzemar aigua i espais destinats al conreu. El recinte sobirà, situat a la part més elevada, concentrava les principals dependències de la comunitat templera, com ara el pati d’armes, l’església, la sala del comanador i el refetor, que era el menjador dels membres de l’orde.

La fortalesa destaca per les seves grans muralles de pedra, que arriben aproximadament als 25 metres d’alçada en alguns sectors, i per la seva adaptació al relleu natural. Al costat nord, el castell estava protegit per un fossat excavat directament a la roca, que dificultava l’aproximació dels atacants. L’arquitectura presenta una gran uniformitat constructiva, ja que bona part de les estructures conservades corresponen a les obres impulsades pels templers entre finals del segle XII i el segle XIII. Malgrat les modificacions posteriors, encara es poden identificar elements de la fortalesa andalusina original.

Un dels episodis més importants de la història del castell es produí a principis del segle XIV, arran de la persecució i dissolució de l’orde del Temple. L’any 1307, el rei Jaume II va ordenar ocupar les fortaleses templeres dels seus dominis. Miravet es convertí en un dels principals focus de resistència dels templers, sota el comandament de fra Ramon de Saguàrdia. El castell va resistir un setge de més de deu mesos, durant el qual els assetjats van patir una manca progressiva d’aliments i aigua. Finalment, el 12 de desembre de 1308, els darrers defensors es van rendir davant les forces reials. Després de la desaparició oficial de l’orde del Temple l’any 1312, els seus béns van passar a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que va mantenir el control del castell durant els segles següents.

Al segle XV, el castell es veié afectat per la guerra civil catalana contra Joan II. Durant aquest conflicte, els hospitalers es van mantenir al costat del rei, i la fortalesa patí les conseqüències de l’enfrontament entre les institucions catalanes i la monarquia. Després de la guerra, el castell va perdre part de la seva importància militar i les reformes que s’hi van dur a terme foren més limitades. Malgrat això, continuà sota el domini de l’orde de l’Hospital i mantingué la seva funció administrativa sobre el territori.

Durant la guerra dels Segadors (1640-1652), el castell de Miravet recuperà una gran importància estratègica, ja que es convertí en una de les principals fortaleses de la línia defensiva de l’Ebre. En el context del conflicte entre les institucions catalanes i la monarquia hispànica, la fortalesa fou ocupada per les forces francocatalanes. L’any 1643, les tropes castellanes van assetjar el castell, però l’atac fou rebutjat amb el suport de les forces aliades. Tanmateix, l’any 1650, un nou atac de les tropes de Felip IV va acabar amb la conquesta de Miravet i de la fortalesa veïna de Flix. Durant aquesta guerra, les defenses del castell es van començar a adaptar a les noves necessitats militars i a l’ús de l’artilleria.

L’any 1707, després de la victòria borbònica a la batalla d’Almansa durant la guerra de Successió les tropes de Felip V van avançar sobre les terres de l’Ebre i van conquerir la fortalesa de Miravet, que es convertí en una caserna militar. Un cop acabat el conflicte, el castell va perdre bona part de la seva funció defensiva. A mitjan segle XVIII, les autoritats militars van ordenar-ne l’abandonament i l’enderrocament parcial, i es va permetre que els habitants de la zona aprofitessin les pedres de les construccions. Aquest procés va provocar la desaparició d’alguns elements arquitectònics i una degradació important de les estructures medievals.

Al segle XIX, el castell va tornar a tenir un paper destacat durant les guerres carlines. Després de la desamortització de Mendizábal, l’any 1835, la fortalesa va deixar de pertànyer a l’orde de l’Hospital i va passar a mans privades. Tanmateix, durant els conflictes carlins fou ocupada alternativament per les forces liberals i carlines. Durant la tercera guerra Carlina, entre els anys 1872 i 1876, el castell es convertí en un important bastió carlí. Finalment, l’any 1875, les tropes liberals dirigides pel general Martínez de Campos van conquerir la fortalesa després d’un setge d’unes vint-i-quatre hores. Aquest episodi provocà desperfectes importants i posà fi a la funció militar del castell.

L’abril de 1938, durant la Guerra Civil Espanyola, les tropes franquistes van ocupar la fortalesa. A causa de la seva proximitat al front de la batalla de l’Ebre el castell de Miravet adquirir una gran importància estratègica. Amb l’inici de l’ofensiva republicana, la nit del 25 de juliol del mateix any, les forces republicanes van travessar el riu i van recuperar Miravet. El castell fou utilitzat com a caserna militar i com a punt de suport logístic per a les tropes republicanes, mentre que la població servia de connexió entre el front i la rereguarda. Per aquest motiu, tant la vila com la fortalesa van patir diversos bombardejos.El novembre de 1938, durant la retirada republicana, les forces franquistes van tornar a ocupar el castell. Aquest conflicte va deixar noves empremtes en les muralles, entre les quals destaca la troballa d’un obús encastat en un dels murs durant les intervencions de restauració posteriors.

Amb el pas del temps, l’abandonament i l’espoliació van provocar una degradació progressiva del conjunt monumental. Malgrat això, el castell ha conservat una part important de les estructures medievals, que permeten comprendre tant la seva funció defensiva com la vida quotidiana de la comunitat templera. Les excavacions arqueològiques i els treballs de restauració han permès estudiar i recuperar diversos espais. Aquestes actuacions han contribuït a preservar un dels conjunts més representatius de l’arquitectura militar medieval catalana.

L’any 1990, el castell va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i, després de diverses intervencions de recuperació i restauració, es va obrir al públic el juliol de 1994. Actualment, és gestionat com a monument patrimonial i constitueix un dels principals atractius històrics i culturals de les Terres de l’Ebre. La seva arquitectura, la seva vinculació amb l’orde del Temple i el seu paper en diversos conflictes al llarg dels segles el converteixen en un testimoni excepcional de la història medieval i moderna de Catalunya.

Gràcies per llegir i per arribar fins al final!

Un cop per setmana compartiré contingut sobre castells, fortaleses, torres i altres estructures defensives antigues de la nostra terra.La setmana passada no em va ser possible publicar, però aquesta setmana torno amb un post llarg per compensar-ho.

Totes les fotografies que acompanyen el post són fetes per mi. 🏰

Llistat de posts anteriors:

Torre de la Carrova

torre de Campredó

Muralles d'Alcanar

Castell de Móra d'Ebre

Castell de Llagostera

Torre dels Moros

Castell de Caldes de Malavella

Manuel Gabarre, advocat i autor de l'assaig Tocar fondo. La mano invisible detrás de la subida del alquiler (Traficantes de Sueños, 2019), porta anys investigant el mercat habitacional a Espanya, i més en concret als denominats fons voltor. En aquesta entrevista es mostra indignat per tot el que està succeint a Espanya. "Què és el que volen? Que estiguis amb un càncer mentre comparteixes pis amb 70 anys?", es pregunta Gabarre en un to en el qual s'entreveu cert punt de pessimisme. Aquest expert fa un diagnòstic bastant cru de la situació i assegura sense cap indici de dubte que el mercat de la vivenda a Espanya "és insuportable i insostenible".

Fa un temps vaig compartir amb vosaltres una app de ràdio que havia creat, RadioSquare. Ho vaig fer amb molta il·lusió. Avui em venia de gust tornar per explicar-vos que ja ha superat les 1.000 descàrregues!

Ja sé que no són gaires comparades amb les de moltes altres apps, però per a un petit projecte personal és una xifra que em fa molt content. Darrere hi ha hores de feina, proves, errors i aquella il·lusió de crear alguna cosa que pugui ser útil a algú.

I em semblava que no estava de més passar per aquí a donar les gràcies a tots els que us vau interessar pel projecte, vau descarregar l'app o simplement vau dedicar un moment a llegir el post. Quan fas una cosa pel teu compte, veure que hi ha gent a l'altra banda que li dona una oportunitat anima molt a continuar.

Moltes gràcies per donar una oportunitat a aquest petit projecte!

Crec que ja és hora de deixar de veure a un altre costat en assenyalar els problemes de Catalunya

No sé què en penseu vosaltres d'aquesta imatge, però aquest partit de groc ja no en té res.

Quin fart...

La matinada de dissabte 24 a diumenge 25 d’octubre s’acaba l’horari d’estiu. Quan el rellotge marqui les tres, caldrà endarrerir-lo fins a les dues. Aquella hora es repetirà i el diumenge tindrà vint-i-cinc hores.

Els mòbils i altres dispositius amb l’ajust automàtic activat acostumen a fer el canvi sols; als rellotges que s’ajusten a mà, cal moure les busques una hora enrere. A partir de diumenge, tant la sortida com la posta de sol arribaran una hora abans al rellotge que amb l’horari d’estiu.

Font: https://www.3cat.cat/3catinfo/canvi-dhora-quin-dia-torna-lhorari-dhivern/noticia/3428630/

Hola,

Algú ha fet alguna vegada algun curs dels CIFO per a aturats o millora de l'ocupació? Estic interessada en un, que suposadament és a distància i ja m'he preinscrit. Estic a la espera de fer la prova de selecció. El meu dubte és: con funciona el tema de l'assistència? Ja que el curs m'agafa que hi ha una sessió mínim que no podré asistir perquè tinc un cassament, un dia a les hores que es la formació i un altre dia segons el vol de tornada que agafi, la formació m'agafa volant i per tant no la podria seguir. Alguns webs que consulto diuen que he d'assitir al 75% de la formació i d'altres que tres faltes d'assistència no justificada conformen l'expulsió. Algú que hagi fet un curs d'aquests sap exactament com funciona?

Gràcies

Hem creat una web per poder publicar informació interessant per tal de poder facilitar entrar en lloguers de pisos a Barcelona, així com intentar trobar llogaters sensibilitzats amb el problema i que vulguin aportar solucions (tot i que sembla difícil). Òbviament és un espai en construcció, així que qualsevol ajut és benvingut!
https://habitatge-assequible-barcelona.pages.dev/